Subprojectes dins del projecte. LÓVA no és un projecte sinó més bé un projecte de projectes, ja que integra en un curs escolar un nombre important de situacions d’aprenentatge dintre del projecte principal de creació d’una òpera, tals com identificar-se amb un nom i un logotip , crear personatges, escriure un llibret, fabricar decorats, fabricar focus, recaptar fons, crear poemes, inventar cançons, leit motivs, ambients, coreografies, crear un blog, reservar un teatre, negociar el merchandising, confeccionar un vestuari, muntar una exposició, fer un diari col·lectiu, i un llarg etcètera.

 

És fonamental la creació d’equip. No estem parlant de projectes individuals. Per a això no es necessita l’escola, és suficient amb un professor particular. I ara, sobra amb Internet. L’escola concebuda com a lloc d’instrucció en sèrie és un model que ja ha donat de sí el que havia de donar. L’aprenentatge vital i el desenvolupament humà està cada vegada més clar que requereixen de la col·laboració i l’equip.

Tot el temps que es dedique en classe a la creació d’equip és temps guanyat. Les dinàmiques i els jocs o reptes són un element clau per a construir el grup. L’objectiu comú i les reflexions individuals i col·lectives són elements imprescindibles. A través de dinàmiques i xicotets reptes es genera la motivació i el convenciment pràctic, vivencial, que és important treballar en equip i que és la millor forma de fer-ho.

En dividir l’equip en tasques o professions fent-se experts, és la primera vegada l’alumnat pot sentir-se expert en alguna cosa. “TOTS HAN DE FER DE TOT”, aquesta falsa afirmació estava basada en velles metodologies molt exteses entre docents, un fals igualitarisme, que tots entenen i aprenen el mateix pel fet d'escoltar, llegir, estudiar o transcriure el mateix i al mateix temps, que tots tenen el mateix ritme, que tots han d'examinar-se del mateix. Tristament, subjauen en els programes d'estudi, en la metodologia de molts docents, en les proves estandarditzades i en la praxi de tot el sistema educatiu.

El punt màxim al qual ha arribat el sistema és a proposar desdoblaments i adaptacions o proporcionar suports perquè tots “aprenguen el mateix” o “quasi el mateix”, generalment de la mateixa manera. Naturalment aquest sistema no atén ni a la diversitat de capacitats ni als interessos dels alumnes i, en el pitjor dels casos, crea grups d'alumnes de primera i segona categoria. L'assignació de professions dins del projecte LÓVA prioritza l’interès de cada alumne, ofereix possibilitats d'aprendre coses útils col·laborant en un gran projecte col·lectiu.

Les professions implicades en la creació i representació d'una òpera (dramatúrgia, música-composició, interpretació, attrezzo-escenografia, il·luminació, regidoria, relacions públiques-documentalista i direcció) ofereixen enormes possibilitats d'aprofundir, no sols en els sabers curriculars, sinó en les competències útils per a desenvolupar-se i créixer personalment.

​

Documentació de tot el procés. Al llarg del projecte, és molt important documentar. El quadern de bitàcola, on dia rere dia, cadascun dels alumnes va redactant el que esdevé en les sessions, és un valuós document que ajuda l'equip docent en la programació i avaluació del procés en el present i en anys successius.

Cobrir els murs de la classe i corredors amb el material que es va produint, diagrames, dibuixos, fotografies, llista de paraules, etc. és una manera de tindre present el desenvolupament del projecte i veure la connexió de tots els elements. El blog de la companyia i el treball de relacions públiques amb els mitjans i a través de les xarxes socials són la finestra al món per a donar a conéixer el treball de l'aula i el mitjà de connectar amb altres companyies. Tot aquest material servirà per a l'exposició final i la presentació que es farà davant el públic que acudisca a veure l'obra el dia de l'estrena.

​

La reflexió escrita i compartida. Escriure ajuda a reflexionar. La difícil tasca d'escriure es veu enormement facilitada quan cal fer-ho sobre alguna cosa que s'ha viscut amb intensitat. En el projecte hi ha diàriament moments que es viuen amb intensitat i es perdria part de la seua eficàcia si no hi haguera temps després per a reflexionar i escriure sobre ells. Progressivament l’alumnat va guanyant graus de profunditat en la seua escriptura i, de meres descripcions, passen a l'aportació d'idees i, d'ací, a l'expressió de sentiments. Cal donar temps per a escriure... i temps per a compartir amb els companys el que s'ha escrit. Aprenem així uns dels altres.

​

El procés és el més important. L'òpera és “només” un vehicle d'aprenentatge. Al llarg del projecte ocorreran coses realment importants en el grup, l'alumnat i el professorat. I si no ocorre res d'això és el símptoma més clar que no s'està fent LÓVA. El resultat final és només una part més, important com totes les fases viscudes al llarg del curs.

​

Els aprenentatges profunds en el procés. S'aprén a dialogar, a defensar el criteri propi amb arguments, a escoltar els altres, a admetre punts de vista diferents, a sentir-se útils i valorats, a descobrir habilitats pròpies que desconeixien, a adquirir confiança en sí mateixos i en els altres, a valorar la importància del grup, a superar frustracions, a gaudir de l'èxit col·lectiu... entre molts altres aprenentatges que no apareixen en les qualificacions de fi de curs i que no podríem aprendre si no treballàrem d'aquesta manera.

​

Creació col·lectiva d'un producte. La creació col·lectiva d'un producte posa en funcionament dinàmiques personals que la creació individual difícilment posaria: la corresponsabilitat, l'escolta, l'atenció i cura de l'altre, l'organització, l'exigència i ajuda mútua... I d'altra banda, el producte com a objectiu comú ens ajuda a entendre la interdependència, dona sentit a les tasques de totes i tots i ens serveix de referència per a l'estructuració del temps.

​

El projecte és de l'alumnat, ells i elles el controlen. És una idea central del projecte que convindrà recordar i tindre present cada vegada que se senta la temptació de donar solucions a problemes que han de ser resolts per la companyia. La tasca, gens fàcil, del professorat és anar delegant responsabilitat en la companyia i estimular la cerca de solucions a les dificultats que es vagen trobant. Vindrà bé desenvolupar l'habilitat de fer bones preguntes. Aquesta actitud permet observar i conéixer més profundament a cadascun dels alumnes. La representació final amb “sols la companyia a l'escenari” és una manifestació de l'empoderament que el grup ha anat adquirint al llarg del curs i, com totes les coses, només s'aconsegueix si s'assaja prèviament amb una progressiva delegació de responsabilitat.

​

L'aprenentatge del professorat. Molts docents en acabar el curs d'estiu diuen que no havien realitzat un curs millor en la seua vida. Però el vertader aprenentatge l'obtenim, com els cirurgians, “operant” a l'aula. LÓVA es presenta com un projecte per a canviar a l'alumnat, però en realitat és una metodologia de treball que transforma el professorat. Després d'experimentar el poder transformador del projecte en l'alumnat, és difícil no aplicar les idees clau del mateix en la pràctica docent posterior, continue o no fent LÓVA.

​

Consensuar un tema que realment importe al grup i la tesi o missatge que es vol transmetre. En les companyies d'òpera infantils aprenem a aprofundir, aprenem a anar més enllà del que es veu a primera vista, aprenem a pensar. Per això ens preguntem amb freqüència el perquè de les coses. Per això usem les metàfores i indaguem en el significat dels símbols. Per això busquem en històries vivenciades, objectes especials amb càrrega emocional i preguntes guiades, allò del que volen parlar, el tema, i el que volen dir-nos, la tesi. La confiança i el respecte mutu creixen enormement en el grup durant aquest procés i resulta fàcil identificar alguns temes que preocupen o afecten d'una manera especial a la companyia. Res es descarta a priori i en un procés de diàleg d'una riquesa i sinceritat envejable s'arriba a definir un tema principal i les possibles connexions amb altres temes que poden arribar a tindre un caràcter secundari en l'obra. L'ancoratge en un tema important i en què es vol dir al món (tesi) és el que evita que la companyia es conforme amb una història superficial i imagine alguna cosa que puga tindre interés tant per a ells com per al públic.

La participació d'experts. Per a conéixer les professions que s'exerceixen dins d'una companyia d'òpera res millor que escoltar professionals d'aquestes. L'experiència ens diu que és fàcil aconseguir que un expert en una professió visite una aula, sobretot si són els propis alumnes els qui li ho demanen. Bruce Taylor, creador de COO (Creating Original Opera), diu en el seu llibre The arts equation que no seria just demanar-los als xiquets fer una cosa tan complexa sense oferir-los una guia. En aquest sentit, és important la participació de creadors i professionals que poden donar una visió entusiasta i experimentada de les diferents professions que es donen en una companyia d'òpera: escenògrafs, músics, regidors, ajudants de direcció, electricistes, cantants, periodistes i altres més. La idea és que no “juguem a ser” sinó que ens convertim al nostre nivell en professionals d'algun dels oficis, l'estudiem i l'exercim amb total serietat. Aprenem dels que saben i la seua presència ens estimula i obri nous horitzons als xiquets, que solen triar professions molt variades en contra de la creença que tots voldrien ser intèrpret. Les persones familiaritzades amb la metodologia de projectes saben això bé: els xiquets i xiquetes opten per funcions molt específiques dins del grup i rares vegades l'ànsia de protagonisme dels xiquets és un obstacle. Una altra cosa és l'ànsia dels pares.

​

La implicació de les famílies. És necessari donar com més prompte millor informació a les famílies del desenvolupament i la importància del projecte. La participació de les famílies en aquest projecte no sols és possible sinó molt desitjable i, des del moment en què la companyia està treballant per professions, és també necessària. L'única qüestió a tindre en compte és que tinguen clar que venen a acompanyar i orientar l’alumnat, no a fer la seua tasca. L'experiència ens diu que és també un bon aprenentatge familiar i la millor manera de solucionar dubtes cap al projecte.

El clima de confiança a l'aula per a participar i la valoració dels errors. Viktor Lowenfeld, un clàssic del desenvolupament artístic dels xiquets diu que “el més important és poder crear una atmosfera atractiva i estimulant que siga flexible i oberta a qualsevol suggeriment del xiquet. La rigidesa és la mort de qualsevol mètode creador”. De vegades, per a alguns grups o per a alguns alumnes pot ser un procés llarg, però el projecte està ple d'ocasions per a guanyar confiança. El tracte respectuós, la valoració positiva i el tractament de les errades com a ocasions d'aprenentatge són fonamentals.

​

La necessitat de no deixar a ningú fora. Totes i tots som importants perquè tenim una tasca concreta que hem d’exercir i perquè la nostra tasca és necessària dins del projecte comú. Aquest és un mantra que convindrà repetir nombroses vegades, però sobretot en els casos excepcionals en els quals algú no vulga participar. La diversitat de tasques que ofereix una companyia facilita que cadascú trobe el seu lloc en una professió. Estem parlant d’un projecte totalment inclusiu.

​

La importància de la duració d'un curs sencer. La dimensió del projecte (crear i representar una òpera pròpia) exigeix temps, però no sols la dimensió del projecte. Crear grup, fer que tots participen (pensen, descobrisquen, escriguen, debaten, decidisquen, experimenten...), exigeix molt temps. La necessària connexió amb altres àrees del currículum del curs es dona quan conscientment es busquen i es treballen aquestes connexions, per això insistim que aquest és un projecte global en el qual és necessària la participació i programació conjunta del tutor o tutora amb especialistes durant un curs.

​

Implicació emocional. Al llarg del projecte es treballa el coneixement, la identificació i la gestió de les emocions, no sols de manera teòrica sinó vivencial. L'alumnat crea personatges que tenen una gran semblança amb elles i ells, en les seues preocupacions, en les seues pors, en les seues frustracions, en les seues alegries i en les seues tristeses. A través del teatre aconseguim trencar les barreres que dificulten l'expressió emocional.

Dedicació suficient d'horari setmanal. Volem dedicar-li el major temps possible al projecte precisament perquè sabem de la seua importància i les possibilitats formatives que té. Res de caire important es fa sense dedicar-li temps suficient i sol ser aquesta dedicació la clau per tal que el projecte avance.

​

Necessitat d'un equip en la direcció del projecte. Una tasca del professor o professora que fa LÓVA és envoltar-se d'un equip mínim de col·laboradors entre docents, familiars i professionals implicats en el projecte. Estem parlant d'un projecte educatiu integral, no simplement artístic. Al nostre cap ha de ressonar aquell proverbi africà que diu que “per a educar un xiquet fa falta la tribu sencera” i envoltar-nos almenys d'alguns representants d'aquesta tribu.

​

Presentació final pública del producte a càrrec sols de l'alumnat. La presentació davant un públic és una prova de maduresa. És bo que alumnat i docents entenguen la importància de treballar exposats a l'avaluació d'un públic. El respecte pel públic ens obliga a ser exigents amb nosaltres mateixos. Però no és aquest l'únic ni el principal motiu. Com diu el dramaturg Juan Mayorga el teatre és “reunió i trobada” i ell se sent feliç en crear una obra de teatre perquè “serveix per tal que un grup de persones, la companyia, es reunisca, i perquè, en representar l'obra, òbriguen la reunió a la seua comunitat, a la seua ciutat”. Crear comunitat és un bon motiu per a representar davant el públic.

​

Integració de sabers. El projecte és una oportunitat per a integrar molts coneixements dispersos en àrees, sense relació aparent. La llengua principalment i l'àrea artística, però també informàtica, segona o tercera llengua, matemàtiques, educació física i altres àrees poden trobar connexions amb molts elements del projecte en tots els nivells. Evidentment això exigeix coordinació del professorat i cada vegada tenim més i millors experiències de centres, el professorat dels quals es forma i treballa de manera interdisciplinària. En LÓVA emprem estratègies perquè l'alumnat desenvolupe la seua atenció, perquè reflexione, perquè faça i perquè avalue la seua pròpia pràctica i estem segurs que el seu aprenentatge és memorable.