top of page

 MÉS ENLLÀ DEL PROJECTE LÓVA.

“Observar el proceso de aprendizaje en la infancia es uno de los mayores placeres que nos depara la vida. La aventura de la vida es la del aprendizaje. Si a esto añadimos que hay profesionales que dedican su vida a la enseñanza y, lejos, muy lejos de caer en la rutina, se entregan con devoción al proceso y lo siguen con profesionalidad y entusiasmo, entonces tenemos el nirvana. Eso es precisamente lo que está pasando en algunos colegios públicos de todo el estado, en los que la ópera se ha convertido en la mejor excusa para el aprendizaje de la vida.

El mundo fija la mirada de cuando en cuando en grupos de personas que han marcado hitos memorables en la historia de la humanidad. El perfil de estos equipos suele ser atípico: se saltan las reglas o inventan otras nuevas. Consiguen que lo que parecía normal deje de serlo y viceversa: gracias a ellos, lo peculiar, lo inusitado, pueden hacerse un hueco en el mundo de la norma. A menudo estos equipos se asocian a grandes empresas, las que han inventado Internet, el coche y otras proezas similares. Otras son equipos de investigación como el equipo de Atapuerca o grupos de creadores como la generación del 27, que renuevan el conocimiento o la curiosidad de las personas en direcciones antes no imaginadas.

Pocas veces se tiene la oportunidad de contemplar, a veinte minutos de casa, uno de estos grupos. Un equipo de personas capaz de cuestionar las inercias de la educación con ingredientes como el esfuerzo, la imaginación, la confianza y el riesgo. Hay revoluciones que llaman la atención, y muchas veces lo hacen por ir asociadas a la producción de riqueza. En el caso de este equipo de docentes, pese a que su trabajo no genera un céntimo de beneficios, la riqueza es infinitamente mayor. Estos profesores guían a sus alumnos en la creación de una compañía de ópera infantil. Pocas óperas en el mundo generan el entusiasmo que han sabido contagiar a todos los que somos testigos de su trabajo”.

 

Pedro Sarmiento

“Creo que nosotros, como docentes, tenemos la responsabilidad de evaluar la manera en la que enseñamos y de cambiar los métodos y técnicas que no son efectivos.  Necesitamos reformar el sistema de educación a través de una manera de pensar muy diferente, más eficaz.  Algunas escuelas y colegios están buscando determinar un camino para el aprendizaje.  Muchos estudiantes no tienen la motivación o el interés para aprender nada.  No tienen un propósito en sus vidas, no tienen una dirección. Tenemos que mostrar que hay una manera muy diferente para aprender y enseñar que anima a los estudiantes a trabajar duro y desarrollar sus potenciales.  Por  primera vez, piensan en sí mismos y comienzan a comprender que tienen algo con lo que contribuir al mundo.  Comienzan a preocuparse por su entorno.   

 

La mayoría de las clases tiene problemas con el enfoque, la concentración, la motivación, la autoestima, la independencia, la colaboración y la ética de trabajo.  A través de la responsabilidad del trabajo real en nuestra compañía en la clase, los estudiantes adquieren estas herramientas de la vida mientras llegan a un aprendizaje más profundo de los objetivos académicos.  Estos objetivos son aplicados en el contexto de la vida real porque generalmente se enseñan de una manera descontextualizada, con la única finalidad de ser evaluados y olvidados.  Los estudiantes entienden y pueden manifestar lo que han aprendido y la razón por la que lo han aprendido”.

 

Mary Ruth McGinn

 QUÉ ÉS LÓVA.

LÓVA (L'Òpera Vehicle d'Aprenentatge) és un projecte que es realitza a una tutoria amb l’ajuda d’especialistes, famílies, jubilats, amistats,... al llarg d’un curs escolar complet.

La classe s’organitza com a empresa (companyia  d’òpera) que crea, des de zero, una producció operística amb el professorat com a guia acompanyant del procés. L’alumnat decideix un nom que identifique el grup, dissenya un logotip, crea les samarretes, valora al voltant de quin tema volen parlar, desenvolupen una tesi, elaboren un concepte artístic unificat, visiten el Palau de Les Arts entrevistant-se amb els professionals de la casa, experimenten les professions amb tallers i, posteriorment, trien professió organitzant-se en equips d’especialistes.

 

Arribats a aquest punt escriuen el llibret, dissenyen l'escenografia, la utilleria i la il·luminació, el maquillatge i la perruqueria, composen la música, creen les lletres dels temes musicals, confeccionen el vestuari, assagen la part dramàtica, assagen la part musical, posen en marxa la web i fan difusió del projecte, preparen l’exposició del procés, gestionen la part econòmica i organitzen les reunions temporalitzant les seues tasques, amb el professorat sempre com a “guia” acompanyant del procés.

La peça final i la seua estrena no és l'objectiu principal del projecte, sinó part important d’aquest. El vertader objectiu és fomentar, al llarg del procés, la cooperació, l’autonomia, l’empatia, el creixement personal, la confiança en u mateix i en l’equip, l’escolta, la concentració, la vocalització, la mirada, la creativitat, l’expressió corporal, la unió del grup, la coordinació motora, etc. A més a més, es treballen diverses estratègies de treball en equip, la cooperació, la negociació, la solidaritat, l’educació emocional, la improvisació, la reflexió, l’expressió oral i escrita, la creació col·lectiva, la responsabilitat, el seguiment dels rols de treball i el model dialògic de resolució de conflictes que inevitablement ens conduirà a un producte final de qualitat.


LÓVA es treballa a diferents etapes educatives com ara infantil, primària, ESO, cicles formatius, famílies del centre, professorat al claustre, penitenciaries...

 ORÍGENS LÓVA.

Té el seu origen en un projecte educatiu que Bruce Taylor i Joann Formen van crear per a l'Òpera de Seattle en els anys 70 i que en els 80 va ampliar el Metropolitan Opera Guild de Nova York.

 

Se suma als milers de projectes de creació d'òperes realitzades en aules de més de vint països al llarg de cinc dècades a partir de programes com Creating Original Opera (Metropolitan Opera Guild), Write an Opera (Royal Opera House), Opera by Children (Utah Opera), Create and Produce (Opera America).

 

Gràcies al suport del Teatro Real, de la Comissió “Fulbright” i de la Fundació SaludArte, el projecte va arribar el 2006 a Espanya en col·laboració amb la “Washington National Opera” i “Amigos de la Ópera” de Madrid.

 

Va ser Mary Ruth McGinn, mestra a l'escola pública a l’estat de Meriland (EE.UU), becada per la Comissió “Fulbright” i posteriorment per SaludArte, la que va guiar i formar des del Teatro Real a un grup de docents, responsables de la creació de tres òperes als col·legis públics de la Comunitat de Madrid (Ntra. Señora de la Victoria, Enrique Tierno Galván i El Quijote). Davant l'èxit de la iniciativa, al 2008 es formalitzava la creació del projecte LÓVA (L'òpera com a vehicle d'aprenentatge) com a projecte educatiu conjunt entre SaludArte i el Teatro Real, coordinat per Pedro Sarmiento i un grup de professors (Mary Ruth McGinn, mestra de primària, i Peter Hoyle, artiste visual i músic com a formadors). En aquests anys el projecte s'ha estés gràcies a docents que el converteixen en la seua forma d'ensenyar i que són un exemple de professionalitat i de compromís pedagògic.

 

Al nostre territori va arribar l’any 2014 amb el suport del CEFIRE (Centre de formació, innovació i recursos educatius) i El Palau de Les Arts com a seu. Actualment et pots formar a diferents comunitats autònomes com ara Madrid, Comunitat Valenciana, Galícia i Múrcia.

 UN PROJECTE EDUCATIU LÓVA.

Ara que es posa en qüestió la tasca educativa dels professors des d’alguns alts càrrecs de l’Administració, parlar d’un projecte educatiu com LÓVA pren una importància especial.

Estem parlant d’uns principis i una metodologia eminentment educatius, és a dir, que es dirigeixen a l’ésser integral de l’alumne i no exclusivament a la seua capacitat cognitiva o al desenvolupament de la seua sensibilitat i qualitats artístiques.

És un projecte col·lectiu, no la suma de projectes individuals. El “WE” (nosaltres) que proposem front al “ME” (jo) pretén que aprenguem a créixer com a individus, integrats en un equip. La responsabilitat individual no es veu limitada ni diluïda, sinó augmentada per la necessitat que el grup té del nostre treball ben fet.

Sobre aquestes premisses es planteja constituir la classe en una companyia d’òpera per a crear i representar una òpera totalment original. És un  projecte ambiciós que dura tot un curs i que implica integrar en ell gran part dels continguts del currículum, i desenvolupar les competències lingüística, digital, personal, social i aprendre a aprendre, ciutadana, emprenedora, consciència i expressió culturals fonamentalment.

L’òpera, com a compendi de les arts (literatura, música, dansa, arquitectura, escultura, pintura, cine), ens situa davant una perspectiva integradora, però el fet de constituir una companyia amb totes les seues professions i crear l’òpera a partir de zero ens planteja el repte de treballar en equip amb perspectiva global, tant els alumnes com els professors, els pares i tots els col·laboradors que s’impliquen. I ens planteja el repte de treballar en equip d’una forma democràtica. 

Podem distingir diverses fases, encara que de vegades se solapen:

  1. Creació de la Companyia.

  2. Creació de l’Òpera.

  3. Assajos, Exposició i Representació.

 PER QUÈ FEM LÓVA?

Està implícita la pregunta de per què treballar mitjançant projectes. Aquesta forma de treballar encara és minoritària a les aules, fet que no ocorre en altres àmbits professionals, o en la vida mateixa.   A l’escola és habitual no saber per què ni per a què es fan les coses. Si preguntem als docents per què aquests continguts i no altres, o si preguntem als alumnes pel sentit del que fan, pot ser comprovem que moltes vegades no hi ha resposta per a aquestes preguntes.

 

Emprenem constantment projectes en la vida, planifiquem, valorem els mitjans, els recursos, calculem el temps de què disposem, fixem objectius, realitzem tasques i avaluem els resultats. D’aquesta manera posem en funcionament i desenvolupem les nostres capacitats. Per què el que és habitual en la vida no pot ser-ho també en l’escola?

 

Es pot treballar bé en un projecte alié, però es treballa amb més entusiasme en un projecte propi, per això s’obstinen tant els empresaris moderns en fer que els treballadors senten l’empresa com a seua. En un projecte totes les tasques tenen sentit. És necessari reflexionar. Està ple de preguntes i situacions que porten a discussió i presa de decisions. Creix l’interés per aconseguir els objectius. Creix la motivació i la satisfacció personal pels resultats obtinguts. I si el projecte “fracassa” es poden treure conseqüències i aprendre dels errors. Del que no et fas responsable, no s’extreuen conseqüències ni se n’aprén.

 QUÈ HEM APRÉS FENT LÓVA.

Subprojectes dins del projecte. LÓVA no és un projecte sinó més bé un projecte de projectes, ja que integra en un curs escolar un nombre important de situacions d’aprenentatge dintre del projecte principal de creació d’una òpera, tals com identificar-se amb un nom i un logotip , crear personatges, escriure un llibret, fabricar decorats, fabricar focus, recaptar fons, crear poemes, inventar cançons, leit motivs, ambients, coreografies, crear un blog, reservar un teatre, negociar el merchandising, confeccionar un vestuari, muntar una exposició, fer un diari col·lectiu, i un llarg etcètera.

 

És fonamental la creació d’equip. No estem parlant de projectes individuals. Per a això no es necessita l’escola, és suficient amb un professor particular. I ara, sobra amb Internet. L’escola concebuda com a lloc d’instrucció en sèrie és un model que ja ha donat de sí el que havia de donar. L’aprenentatge vital i el desenvolupament humà està cada vegada més clar que requereixen de la col·laboració i l’equip.

Tot el temps que es dedique en classe a la creació d’equip és temps guanyat. Les dinàmiques i els jocs o reptes són un element clau per a construir el grup. L’objectiu comú i les reflexions individuals i col·lectives són elements imprescindibles. A través de dinàmiques i xicotets reptes es genera la motivació i el convenciment pràctic, vivencial, que és important treballar en equip i que és la millor forma de fer-ho.

En dividir l’equip en tasques o professions fent-se experts, és la primera vegada l’alumnat pot sentir-se expert en alguna cosa. “TOTS HAN DE FER DE TOT”, aquesta falsa afirmació estava basada en velles metodologies molt exteses entre docents, un fals igualitarisme, que tots entenen i aprenen el mateix pel fet d'escoltar, llegir, estudiar o transcriure el mateix i al mateix temps, que tots tenen el mateix ritme, que tots han d'examinar-se del mateix. Tristament, subjauen en els programes d'estudi, en la metodologia de molts docents, en les proves estandarditzades i en la praxi de tot el sistema educatiu.

El punt màxim al qual ha arribat el sistema és a proposar desdoblaments i adaptacions o proporcionar suports perquè tots “aprenguen el mateix” o “quasi el mateix”, generalment de la mateixa manera. Naturalment aquest sistema no atén ni a la diversitat de capacitats ni als interessos dels alumnes i, en el pitjor dels casos, crea grups d'alumnes de primera i segona categoria. L'assignació de professions dins del projecte LÓVA prioritza l’interès de cada alumne, ofereix possibilitats d'aprendre coses útils col·laborant en un gran projecte col·lectiu.

Les professions implicades en la creació i representació d'una òpera (dramatúrgia, música-composició, interpretació, attrezzo-escenografia, il·luminació, regidoria, relacions públiques-documentalista i direcció) ofereixen enormes possibilitats d'aprofundir, no sols en els sabers curriculars, sinó en les competències útils per a desenvolupar-se i créixer personalment.

Documentació de tot el procés. Al llarg del projecte, és molt important documentar. El quadern de bitàcola, on dia rere dia, cadascun dels alumnes va redactant el que esdevé en les sessions, és un valuós document que ajuda l'equip docent en la programació i avaluació del procés en el present i en anys successius.

Cobrir els murs de la classe i corredors amb el material que es va produint, diagrames, dibuixos, fotografies, llista de paraules, etc. és una manera de tindre present el desenvolupament del projecte i veure la connexió de tots els elements. El blog de la companyia i el treball de relacions públiques amb els mitjans i a través de les xarxes socials són la finestra al món per a donar a conéixer el treball de l'aula i el mitjà de connectar amb altres companyies. Tot aquest material servirà per a l'exposició final i la presentació que es farà davant el públic que acudisca a veure l'obra el dia de l'estrena.

La reflexió escrita i compartida. Escriure ajuda a reflexionar. La difícil tasca d'escriure es veu enormement facilitada quan cal fer-ho sobre alguna cosa que s'ha viscut amb intensitat. En el projecte hi ha diàriament moments que es viuen amb intensitat i es perdria part de la seua eficàcia si no hi haguera temps després per a reflexionar i escriure sobre ells. Progressivament l’alumnat va guanyant graus de profunditat en la seua escriptura i, de meres descripcions, passen a l'aportació d'idees i, d'ací, a l'expressió de sentiments. Cal donar temps per a escriure... i temps per a compartir amb els companys el que s'ha escrit. Aprenem així uns dels altres.

El procés és el més important. L'òpera és “només” un vehicle d'aprenentatge. Al llarg del projecte ocorreran coses realment importants en el grup, l'alumnat i el professorat. I si no ocorre res d'això és el símptoma més clar que no s'està fent LÓVA. El resultat final és només una part més, important com totes les fases viscudes al llarg del curs.

Els aprenentatges profunds en el procés. S'aprén a dialogar, a defensar el criteri propi amb arguments, a escoltar els altres, a admetre punts de vista diferents, a sentir-se útils i valorats, a descobrir habilitats pròpies que desconeixien, a adquirir confiança en sí mateixos i en els altres, a valorar la importància del grup, a superar frustracions, a gaudir de l'èxit col·lectiu... entre molts altres aprenentatges que no apareixen en les qualificacions de fi de curs i que no podríem aprendre si no treballàrem d'aquesta manera.

Creació col·lectiva d'un producte. La creació col·lectiva d'un producte posa en funcionament dinàmiques personals que la creació individual difícilment posaria: la corresponsabilitat, l'escolta, l'atenció i cura de l'altre, l'organització, l'exigència i ajuda mútua... I d'altra banda, el producte com a objectiu comú ens ajuda a entendre la interdependència, dona sentit a les tasques de totes i tots i ens serveix de referència per a l'estructuració del temps.

El projecte és de l'alumnat, ells i elles el controlen. És una idea central del projecte que convindrà recordar i tindre present cada vegada que se senta la temptació de donar solucions a problemes que han de ser resolts per la companyia. La tasca, gens fàcil, del professorat és anar delegant responsabilitat en la companyia i estimular la cerca de solucions a les dificultats que es vagen trobant. Vindrà bé desenvolupar l'habilitat de fer bones preguntes. Aquesta actitud permet observar i conéixer més profundament a cadascun dels alumnes. La representació final amb “sols la companyia a l'escenari” és una manifestació de l'empoderament que el grup ha anat adquirint al llarg del curs i, com totes les coses, només s'aconsegueix si s'assaja prèviament amb una progressiva delegació de responsabilitat.

L'aprenentatge del professorat. Molts docents en acabar el curs d'estiu diuen que no havien realitzat un curs millor en la seua vida. Però el vertader aprenentatge l'obtenim, com els cirurgians, “operant” a l'aula. LÓVA es presenta com un projecte per a canviar a l'alumnat, però en realitat és una metodologia de treball que transforma el professorat. Després d'experimentar el poder transformador del projecte en l'alumnat, és difícil no aplicar les idees clau del mateix en la pràctica docent posterior, continue o no fent LÓVA.

Consensuar un tema que realment importe al grup i la tesi o missatge que es vol transmetre. En les companyies d'òpera infantils aprenem a aprofundir, aprenem a anar més enllà del que es veu a primera vista, aprenem a pensar. Per això ens preguntem amb freqüència el perquè de les coses. Per això usem les metàfores i indaguem en el significat dels símbols. Per això busquem en històries vivenciades, objectes especials amb càrrega emocional i preguntes guiades, allò del que volen parlar, el tema, i el que volen dir-nos, la tesi. La confiança i el respecte mutu creixen enormement en el grup durant aquest procés i resulta fàcil identificar alguns temes que preocupen o afecten d'una manera especial a la companyia. Res es descarta a priori i en un procés de diàleg d'una riquesa i sinceritat envejable s'arriba a definir un tema principal i les possibles connexions amb altres temes que poden arribar a tindre un caràcter secundari en l'obra. L'ancoratge en un tema important i en què es vol dir al món (tesi) és el que evita que la companyia es conforme amb una història superficial i imagine alguna cosa que puga tindre interés tant per a ells com per al públic.

La participació d'experts. Per a conéixer les professions que s'exerceixen dins d'una companyia d'òpera res millor que escoltar professionals d'aquestes. L'experiència ens diu que és fàcil aconseguir que un expert en una professió visite una aula, sobretot si són els propis alumnes els qui li ho demanen. Bruce Taylor, creador de COO (Creating Original Opera), diu en el seu llibre The arts equation que no seria just demanar-los als xiquets fer una cosa tan complexa sense oferir-los una guia. En aquest sentit, és important la participació de creadors i professionals que poden donar una visió entusiasta i experimentada de les diferents professions que es donen en una companyia d'òpera: escenògrafs, músics, regidors, ajudants de direcció, electricistes, cantants, periodistes i altres més. La idea és que no “juguem a ser” sinó que ens convertim al nostre nivell en professionals d'algun dels oficis, l'estudiem i l'exercim amb total serietat. Aprenem dels que saben i la seua presència ens estimula i obri nous horitzons als xiquets, que solen triar professions molt variades en contra de la creença que tots voldrien ser intèrpret. Les persones familiaritzades amb la metodologia de projectes saben això bé: els xiquets i xiquetes opten per funcions molt específiques dins del grup i rares vegades l'ànsia de protagonisme dels xiquets és un obstacle. Una altra cosa és l'ànsia dels pares.

La implicació de les famílies. És necessari donar com més prompte millor informació a les famílies del desenvolupament i la importància del projecte. La participació de les famílies en aquest projecte no sols és possible sinó molt desitjable i, des del moment en què la companyia està treballant per professions, és també necessària. L'única qüestió a tindre en compte és que tinguen clar que venen a acompanyar i orientar l’alumnat, no a fer la seua tasca. L'experiència ens diu que és també un bon aprenentatge familiar i la millor manera de solucionar dubtes cap al projecte.

El clima de confiança a l'aula per a participar i la valoració dels errors. Viktor Lowenfeld, un clàssic del desenvolupament artístic dels xiquets diu que “el més important és poder crear una atmosfera atractiva i estimulant que siga flexible i oberta a qualsevol suggeriment del xiquet. La rigidesa és la mort de qualsevol mètode creador”. De vegades, per a alguns grups o per a alguns alumnes pot ser un procés llarg, però el projecte està ple d'ocasions per a guanyar confiança. El tracte respectuós, la valoració positiva i el tractament de les errades com a ocasions d'aprenentatge són fonamentals.

La necessitat de no deixar a ningú fora. Totes i tots som importants perquè tenim una tasca concreta que hem d’exercir i perquè la nostra tasca és necessària dins del projecte comú. Aquest és un mantra que convindrà repetir nombroses vegades, però sobretot en els casos excepcionals en els quals algú no vulga participar. La diversitat de tasques que ofereix una companyia facilita que cadascú trobe el seu lloc en una professió. Estem parlant d’un projecte totalment inclusiu.

La importància de la duració d'un curs sencer. La dimensió del projecte (crear i representar una òpera pròpia) exigeix temps, però no sols la dimensió del projecte. Crear grup, fer que tots participen (pensen, descobrisquen, escriguen, debaten, decidisquen, experimenten...), exigeix molt temps. La necessària connexió amb altres àrees del currículum del curs es dona quan conscientment es busquen i es treballen aquestes connexions, per això insistim que aquest és un projecte global en el qual és necessària la participació i programació conjunta del tutor o tutora amb especialistes durant un curs.

Implicació emocional. Al llarg del projecte es treballa el coneixement, la identificació i la gestió de les emocions, no sols de manera teòrica sinó vivencial. L'alumnat crea personatges que tenen una gran semblança amb elles i ells, en les seues preocupacions, en les seues pors, en les seues frustracions, en les seues alegries i en les seues tristeses. A través del teatre aconseguim trencar les barreres que dificulten l'expressió emocional.

Dedicació suficient d'horari setmanal. Volem dedicar-li el major temps possible al projecte precisament perquè sabem de la seua importància i les possibilitats formatives que té. Res de caire important es fa sense dedicar-li temps suficient i sol ser aquesta dedicació la clau per tal que el projecte avance.

Necessitat d'un equip en la direcció del projecte. Una tasca del professor o professora que fa LÓVA és envoltar-se d'un equip mínim de col·laboradors entre docents, familiars i professionals implicats en el projecte. Estem parlant d'un projecte educatiu integral, no simplement artístic. Al nostre cap ha de ressonar aquell proverbi africà que diu que “per a educar un xiquet fa falta la tribu sencera” i envoltar-nos almenys d'alguns representants d'aquesta tribu.

Presentació final pública del producte a càrrec sols de l'alumnat. La presentació davant un públic és una prova de maduresa. És bo que alumnat i docents entenguen la importància de treballar exposats a l'avaluació d'un públic. El respecte pel públic ens obliga a ser exigents amb nosaltres mateixos. Però no és aquest l'únic ni el principal motiu. Com diu el dramaturg Juan Mayorga el teatre és “reunió i trobada” i ell se sent feliç en crear una obra de teatre perquè “serveix per tal que un grup de persones, la companyia, es reunisca, i perquè, en representar l'obra, òbriguen la reunió a la seua comunitat, a la seua ciutat”. Crear comunitat és un bon motiu per a representar davant el públic.

Integració de sabers. El projecte és una oportunitat per a integrar molts coneixements dispersos en àrees, sense relació aparent. La llengua principalment i l'àrea artística, però també informàtica, segona o tercera llengua, matemàtiques, educació física i altres àrees poden trobar connexions amb molts elements del projecte en tots els nivells. Evidentment això exigeix coordinació del professorat i cada vegada tenim més i millors experiències de centres, el professorat dels quals es forma i treballa de manera interdisciplinària. En LÓVA emprem estratègies perquè l'alumnat desenvolupe la seua atenció, perquè reflexione, perquè faça i perquè avalue la seua pròpia pràctica i estem segurs que el seu aprenentatge és memorable.

 ESPECTATIVES DEL PROJECTE LÓVA.

Els professors que triem el projecte de l'òpera el triem perquè ho considerem idoni per al desenvolupament de les competències bàsiques. Aprenentatges importants relacionats amb les competències bàsiques i que es fomenten i practiquen entre altres en el projecte són:

  • Fomentar el diàleg i l'intercanvi d'idees com a font d'aprenentatge, utilitzant un to adequat i estructurant el discurs.

  • Utilitzar el llenguatge per a organitzar i regular la conducta.

  • Usar progressivament el llenguatge oral i escrit per a comunicar emocions, expressar opinions, generar idees i adoptar decisions, resoldre conflictes, buscar, recopilar i processar informació i expressar-se a través d'un discurs ben estructurat i del raonament verbal.

  • Utilitzar els números, les seues operacions bàsiques, els símbols i el raonament matemàtic per a interpretar i expressar informacions i resoldre problemes de la vida quotidiana.

  • Integrar coneixements i habilitats que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions preses.

  • Acceptar l'aparició de conflictes, d'interessos i valors com a part de la convivència i resoldre'ls amb una actitud crítica constructiva.

  • Usar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per a expressar-se mitjançant codis artístics.

  • Fomentar en els alumnes habilitats de cooperació per a aconseguir un resultat final.

  • Prendre consciència de les seues pròpies capacitats.

  • Desenvolupar l'atenció, concentració, memòria, responsabilitat i perseverança.

  • Superar reptes per a reforçar l'autoconfiança.

  • Superar les frustracions i aprendre dels errors.

 CITES LÓVA.

“És un treball en el qual cada persona pot dedicar-se al que més li agrada, arriscar i fer coses que ell mai haguera pensat que podria fer, gaudint amb la seua professió” - Andrea, alumna 6é primària, il·luminació i RR.PP.

“A mi LÓVA em sembla la millor assignatura de l'escola, és la més animada de totes, en la qual jo estic més feliç... Cada dimecres m’alce amb un somriure a la cara perquè sé que per la vesprada toca LÓVA. Aprenem a treballar junts com a companys que som, fent jocs, balls, expressant el que opinem però sempre rient-nos”- Sonia, alumna 6é primària, actriu.

“LÓVA m'ha fet descobrir un món que no coneixia, com, per exemple, poder transmetre emocions, alegries, ràbia o tristesa amb cançons. LÓVA em fa passar més temps amb els meus companys, treballar en equip i aprendre a escoltar diferents opinions, com també perdre la vergonya a expressar-me. Ara entenc el que costa crear, elaborar i muntar un projecte des de zero” - Carla, alumna 6é primària, cap de producció.

“Per a mi LÓVA és un projecte que m'ha ensenyat a treballar en equip i relacionar-me amb alguns companys amb els quals no parlava molt. He perdut la vergonya d'expressar-me davant dels meus companys, aprenem a escoltar diverses opinions i a votar la que considerem millor” - Javi, alumne 6é primària, escenografia.

 “He vist com els xiquets s'anaven responsabilitzant de la seua pròpia formació” - Sandra Jiménez, mare col·laboradora.

“Es el descubrimiento de un nuevo modelo de enseñanza, más positivo para las personas en su trato consigo mismas y en sociedad” -  Rafael Pérez Martínez, guionista.

“Una verdadera experiencia artística en que se suman la escucha del mundo y el esfuerzo por representarlo” - Juan Mayorga, dramaturg, Premi Nacional de Teatre.

“Lo que más valoro es la independencia con la que afrontan el espectáculo ellos solos” - Pepa Hernández, regidora del Teatre Real.

“De forma casi unánime, los padres aseguran que sus hijos han madurado y se sorprenden de su capacidad para expresar opiniones” - El País Setmanal (14.09.08).

“Todo forma parte, según Pedro Sarmiento, de una metodología educativa eficaz. Que los temas elegidos para las óperas sean el respeto, la superación y el miedo a crecer ya dice mucho sobre tan curioso sistema educativo” - ABC (06.06.09).

 BIBLIOGRAFIA LÓVA.

  • ÓPERAS QUE ENSEÑAN A VIVIR – Pedro Sarmiento - 2010

  • MÁS AYÁ DEL PROYECTO - Mary Ruth McGinn – 15-07-2010

  • LA ÓPERA – Miguel Gil Casado. 22-09-2011

  • LÓVA, UN PROYECTO EDUCATIVO – Miguel Gil Casado. 14-01-2012

  • PÁGINA WEB LÓVA VALÈNCIA – Benj@ Garzon Garcia - 07-09-2015

  • LO IMPORTANTE QUE HEMOS APRENDIDO DEL PROYECTO LÓVA Y QUE PUEDE SERVIR PARA CUALQUIER PROYECTO (ABECEDARIO LÓVA) – Miguel Gil Casado. 28-01-2020

bottom of page