THE SHOW MUST GO ON

La companyia Magranes estrena la seua segona funció de l’òpera “TOTES I TOTS TENIM POR” amb moltes baixes a la seua plantilla.

Aquest matí he pogut viure un dels moments més màgics que com a docent he viscut mai!

Després de la meravellosa estrena d'ahir en la qual, a pesar de la falta de concentració, les precipitacions i un poc d'individualisme ens va dur a un resultat realment bo! La idea que portava hui era la de reunir a la companyia i fer-la conscient una vegada més de la necessitat del treball en equip, la calma i la concentració. Amb tot açò, unes dinàmiques i la motivació que ja porten damunt, esperàvem gaudir d'un dia tan emocionant com el d'ahir.

Anit, un correu electrònic! L'actor que fa de peixet mudet seguís malat i la seua germaneta músic també va pel mateix camí. El cabet comença a maquinar. De bon matí dos missatges per web família. El company que fa d'humà i que porta tot el tema de microfonia també està malat. L'altre missatge ens informa que la protagonista Perla II ha passat mala nit i està molt fluixeta d'energies... La cosa comença a ser seriosa, 4 companys de baixa, un virus que ens hem contagiat i tremole amb la idea que hi haja més gent maleta. Agafe el cotxe i em pose la cançó de Queen "The show must go on" per anar fent-me a la idea. En arribar a la casa de la Cultura, allí està l'equip format per Vanesa, Mari, Andrea i Núria, però mentre parlem de com afrontar les adversitats, la companyia és sabedora de la situació i comencen a preocupar-se.

Reunió de la companyia, repàs del dia anterior, i la companyia es transforma... En aquest punt han començat els vertaders actes de responsabilitat. Un dels músics s'oferís a fer el treball d'alçar les vares de l'escenari plenes de peixets. Una companya il·luminadora assumeix les tasques del tècnic de microfonia sense haver-ho provat mai. El relacions públiques es torna a vestir de peix i broda la seua interpretació amb l'ajuda de l'apuntador. Els músics assumeixen el paper de la companya que els faltarà hui. El company de vestuari, es prova la roba de l'humà i amb la companya assaja una escena que mai havia fet, l'escena de la xarxa.

Bo, els manem a cadascú al seu lloc de treball i 3 persones més em diuen que cride a casa que es troben fatal. Músic, protocol/vestuari/maquillatge i actor (Brownie). Sumem una quantitat elevada de baixes, queden 30 minuts per a l'estrena, però la companyia funciona com els engranatges ben engreixats d'una màquina molt gran. Açò ja no para. El company apuntador s'ofereix a suplir a Brownie i amb l'ajuda de la directora musical, assaja moviments i memoritza el text en un temps rècord. La resta de tasques les assumeix la companyia d’una forma molt natural i sense nervis. Quan ja veiem a l'alumnat del centre a la plaça esmorzant i estem a 5 minuts l’apertura de portes, Perla II que ja havia avisat que no estava massa bé i el nostre cap de producció em comuniquen que estan empitjorant.

Aquest ha estat un moment clau, però la companyia continuava treballant de valent. Els he mirat a la cara, els he agafat les manetes i els he preguntat si dintre de les molèsties que sentien, si podrien donar un últim esforç de 30 minuts i marxàvem a casa a descansar. I no sols han donat 30 minuts de si, tots dos han estat inclús millor que van estar ahir, assumint un d'ells inclús el paper de mestre de yoga, ja que el company també estava malat.

Al remat i després de llegir aquest escrit, les persones que no heu estat a la funció de hui podríeu pensar que no ha eixit massa bé, però, estaríeu totalment equivocades. Quan parlem de LÓVA, diem que el vertader objectiu és fomentar al llarg del procés la cooperació, l'autonomia, l'empatia, la confiança en un mateix i en l'equip, l'escolta, la concentració, la vocalització, la mirada, la creativitat, l'expressió corporal, la unió del grup, la coordinació motora, etc. A més a més, al projecte es treballen diverses estratègies de treball en equip, l'educació emocional, la improvisació, la reflexió, l'expressió oral i escrita, la creació col·lectiva, la responsabilitat, el seguiment dels rols de treball i el model dialògic de resolució de conflictes que inevitablement ens condueixen a un producte final de qualitat. Doncs... Així ha estat el que hem pogut compartir ahir i sobretot hui, un producte de molta qualitat, però el més important, no hem deixat de complir cap ni un dels objectius del nostre projecte. A més a més els hem complit amb la màxima nota.

Dediquem l'estrena de hui a les magranetes que no han pogut assistir per malaltia, i a les companyes i companys que malats i tot, han donat tot el que tenien i més.

ENHORABONA a la companyia MAGRANES!

Sou únics i hui seu superat una vegada més!

Estic desvanit!

Benj@